Vist
Vist, que per molts voltes que donem no arribarem pas a caure per la vora del món, Qué tampoc no ens hi escaparem? tan enganxifosa n'és aquesta superficie? que per fort que moguem les ales, només aconseguim d'esgotar-nos? Només n'hi ha dos maneres obvies de trencar la realitat de cop, com qui espetega un mirall, trencant-la a bocins i fent-la miques o poc a poc, empenyent, doblegant-la, torçant-la, i fent que es combi al nostre desig les dos maneres les hem provat? veste'n a saver, perque per la segona sempre farà falta paciència i per la primera mai sabràs si vas fer prou-ta força i una de les dues et trencarà l'esperit, per esgotament, i l'altre el cos, amb violència I com aleshores aprendrem a volar? Doncs com fan els ocells de mar, que no salten pas si el vent no és propici que saven que per enlairar-se només cal un salt, i que és el corrent el que fa la força guardem les forces doncs, pels corrents propicis estiguem llestos per saltar, quan...