Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2020

Marea baixa

no s'han penedit mai les onades de lliscar empenyent la sorra com aquesta no els hi ha retret mai, és sorra per com elles l'han allissada i no voldria tornar a ser roca per a què?

Un Jardí (iii) per l’Oblit (ii)

Va somriure. Era una bona jardinera. Tant de temps en el vaixell no l’havia deixat inútil. I aquí necessitaven algú com ella. No es podia fer crèixer res en el granit. Però la pedra volcànica de la roca era una altra cosa. Petits horts omplenien tota la part interna de la pedra. La primera terra va arribar portada pel vent, i poc a poc va permetre d’arrelar a les primeres plantes dins de les porositats del rocall. Protegides del Sol abrasador, dels animals terrestres i fertilitzades per les aus, poc a poc una munió de plantes va anar col.lonitzant la part interior del monolit. Però eren tot herbes salvatges. Filles descarriades estenent-se sense control ni profit. Calia d’una bona mare per venir-hi a possar ordre. I aquí va aparèixer ella. Tants anys d’anar llençant llavors per tot el món. Creant refugis. Noves Scythes. Plantant la seva pròpia rosa de pedra, allà on només els desesperats s’hi atrevien a arribar. Agafant-se als deliris produïts per les deliciòsses i tòxiques ful...

le chat

Once upon a time there was a russian cat small eyes, long fur a tail fast to love nails faster to hurt yet she was cute as scarce was her care principessa on its own dominant of our desires waiting for her to come le chat rouge disposes of our hearts yet we wait for our chance to pet her submitted as slaves le chatdom come once and upon us and we renounce to all just for the delight of losing our minds in her sweet, red hair in her sweet, red hair le chat rouge her queendom comes le chat rouge the chat-domme to come