loops - el viatge de lluna
- T'has fixat, que gairebé mai ens donem la mà? - Això és perque compartim la pell, per això quan ens toquem, ho fem sense adonar-te El vaixell tornava a apropar-se a l'equinocci, l'escalfor del Sol notant-se més cada dia, però encara amb matins freds, de gebrada. La Lluna la disfrutava, deixant que l'aire fred li enervés la pell. Però la Rosa, en canvi, s'encongia. Desitjava que l'escarxa és convertís en gotes perlades d'una vegada, que el foc de l'estiu tornés per quedar-se, que aquesta alternança absurda de gel i foc acabés, per deixar-la florir. - És que sempre serà igual? Sempre hi haurà guerra? - Si no hi hagués enemics ... per a que tindries espines? El vaixell de plata s'apropava cada cop més als turons, la quilla, afilada, sobrevolant-los ràpid, allunyant-se de la illa de l'estiu, i amb la absurda certesa, que al mateix temps es trobava més aprop en l'horitzó. - Si tot és repeteix? Quin sentit té? - Cada dia estic una...