Entradas

Mostrando entradas de 2020

Estados

estados cuánticos, estar y no estar estados transitorios, estar y no ser estados fugaces, ser y no estar estados sólidos, frios duros como piedras

Volver a saltar

En el valle todo era niebla Era imposible ver nada claro Así que volví a trepar, entre las nubes, dejándolas atrás, escalando, buscando en la oscuridad los viejos peldaños Volviendo a ascender la vieja montaña, para respirar el aire puro Para recordar mis pasos, las encrucijadas, los diferentes caminos que guían al ascenso. Volver a contemplar el valle desde arriba, y el amanecer más allá Sus tonos rojos, morados, amarillos, poco a poco cambiando, hasta volver a ver el viejo azul, el añorado azul Y una vez allí, contemplar el abismo, el lago, el reflejo dorado del sol, cientos de metros bajos mis pies. Para volver a saltar, de nuevo, hacia la nada. Necesitaba entenderlo, volver a sentir la caída, volver a desear estrellarme contra el fango. Para saberlo, para entenderlo . Que todo lo que reluce,  es mierda.

universos y sacrificios

Cada elección, abre un nuevo universo En el mío, Abraham jamás habría sacrificado a Isaac En otro, Abraham aceptó el sacrificio, pero Diós detuvo su mano antes de que lo ejecutara En otro, Dios jamás detuvo el cuchillo, ni volvió a hablar a Abraham Y la sangre del hijo corrió ladera abajo En un sacrificio inútil Tal vez todos lo sean Y los miedos, y las culpas, y los Dioses Sólo existan en nuestra cabeza

recordar, el que som

peces, peces trencades de nou, sempre les peces trencades compro masella, intento aprendre l'art del kintsugi però no és or el material amb el que treballo ni les peces encaixen no només s'han trencat s'han trepitjat, esmicolat, aplastat, escampat moltes s'han perdut entre les esquerdes i ja no encaixen però puc ser creatiu em dic puc fer servir la massa adecuada encaixarà, s'assecarà, la puliré i la pintaré será de nou, seré de nou però, obviament no seré el mateix allò que era es va perdre entre peces esmicolades potser, simplement, era massa fràgil i això si que es pot arreglar

almas y libros

Imagen
hay quién deja los libros por compartir el bién más preciado hay quién los recibe como algo que se da porque sobraba ---- lo mismo aplica a todo cuanto se ama nada tiene el mismo sentido todo cuanto más apreciamos para los demás no vale nada

felicitats

En fì, hi ha amistats que mai no sabràs perque es van acabar. Però  no per això van deixar d'existir

el mundo que viene

Y mientras la mentira campa a sus anchas y más negocio se hace con ella, más interés hay en tapar la ciencia https://ustednoselocree.com/2020/09/08/against-facebooks-arbitrary-censorship-of-the-dissemination-of-academic-science/ Lo triste es que las voces caen en el olvido, porque no queremos escuchar aquello que no nos beneficia. No somos conductores de nuestro destino, no tenemos timón, pero, si quisieramos, si que podríamos enderezar las cosas. Pero no hay ganas. Y cuando las tenemos, nos las matan. PD: Han podido explicarse, y les han escuchado, vete a saber por cuanto tiempo.

hojas pegajosas

ásperas, rasposas, atrapan las patas y degluten el cuerpo, arrastrado al cáliz ácido para su disolución así es la realidad, así disuelve los sueños, así las alas de las ganas baten para escaparse, hasta otro día, otra planta hambrienta pero las plantas, y las trampas, no vuelan, así que siempre puedes seguir volando, soñando siempre y cuando no te pares a descansar ---- lo peor es el paso del tiempo simplemente, no pasa a tu alrededor todo se mueve pero tú no y apenas puedes seguirlo sin entender nada

deep waters

We are now drowning on deep waters the ones who were not the ones who we are drowned in deep waters or swimming under the sun we have gone under the line and we are no more but we are swimming on deep waters or drowning under it

Manera

Todos estamos tullidos, a nuestra manera

The Hammer and the Whip / The Crack

It has been a long time, but the empty hole where they spent so many months was there, like always, a frozen empty space in a frozen world. Now also empty, waiting for events to restart again.  - We didn't knew anything at the time. They were the Breathers. He tried again, slowly opening the vest and letting the viscous liquid atmosphere to enter his mask. It smell sweet, the smell of rotten meat, just like the first time he noticed the smell in his bad-isolated old vest. After so many years in that rock, he got used to it. Now it was almost like getting back a childhood memory. His brother was there, standing next to him. He looked taller, thinner, not older, but more mature. He was changed, both were. His arms didn't get rocky like himself, but softer, longer, articulated without elbows, so different from his rigid, bold and spiky limb. The same black skin, darker than anything else, but the walls of that cave.  - "The Hammer and the Whip", she called us.  - I told ...

pesos y sombras

si no puedes ser creído cuando no has podido ser más sincero que sentido tienen las palabras? no existe la inocencia si cada prueba es una duda para qué iba a servir volver a confiar? al final de todo no importa haber jugado limpio pues nada vale nada excepto el vacío que nos queda guardado en una jaula de hueso el aire que nos sustenta cuando nos asomamos al abismo el que más da, una cosa que la otra no creas en la justicia, ni la bondad, te advirtieron no existen son sólo marcos de reglas subjetivas como todo lo demás sólo te sirven para saber que hiciste lo correcto que fuíste honesto y sincero aunque nadie lo crea ya

the ocean cleanup

cada iteració que no resol el problema, no és inutil si ajuda a entendre'l però mai sabrem el mal, comparat amb el no fer res el risc dels pedaços, existeix només per allò que podem llençar però al final la brossa s'acumula s'ens menja així, que per inutil que sembli algú ha de començar a netejar encara que no sigui prou perque mai serà prou

decir adiós

hay muchas maneras crueles de decir adiós y tal vez ninguna de decirlo sin serlo pero no se me ocurre ninguna más cruel que no tener nada que decir

The Absurd

"The universe and the human mind do not each separately cause the Absurd, but rather, the Absurd arises by the contradictory nature of the two existing simultaneously." Human existence is not absurd nor meaningless per-se, it simply doesn't make sense within the universe it inhabits.

sobrecàrrega

de sucre i sal de cossos i creences de fé i desfeta d'anyorança i desesperança per somnis que s'han marxat per la porta, sense dir adèu ofegats per la càrrega de cossos i creences de fé i desfeta d'anyorança i desesperança sense sucre sense sal

Ríos - i

No puedes escoger el flujo de un río ni donde te llevará, aunque no lo quieras puedes intentar ir a contracorriente en los remansos pero no se puede remontar un rápido sin salir a la orilla y cargarte la piragua a la espalda ---- asegúrate de tener una, que puedas levantar asegúrate de tener fuerte la espalda si se rompe, cualquiera de las dos sabrás que es el final

islands of time

Futures evolve, when isolated, by rivers of consequences. Each of them, like a lost bird, adapted to whatever it needs to thrive and survive. Still similar to those that share the same ancestor. But yet different, unique, and unlikely to go back. The genes of what it was, still there, as frozen traces. Forever isolated. Trapped, in the Islands Of Time.

fulles

Imagen
ens menjem els dies, com fulles que cauen una altra primavera que sembla que s'en va qui sap si ens quedaran dies per olorar, i sentir sota la llum del sol la primavera mai s'en va del tot i la podrem devorar com petals, o fulles de llibres que ens faran somiar després del malson

nevertheless

No I'am not like that not less than you are don't blame what you've done neither do I as well as you know better than me what I am not not more than you nor less even if it hurts all mirrors hurt even when they're made of smoke specially when they're just smoke hiding what you are and I thought I was not no more than you nor less

El Espejo

Lo era y no lo era. Al menos el perro estaba más ya tranquilo. La toalla había servido más que el incienso y las oraciones. Tan obvio, y a la vez tan inexplicable. Tapar nuestros reflejos era lo único que lo había calmado. Ahora estaba tranquilo, sobre la cama. Temblando y con ojos asustados, pero tranquilo al fin. A la tarde un amigo se lo llevó a pasear, y volví a destapar el espejo. No había nada fuera de lugar en él, era viejo, el marco redondeado era agradable al tacto y aunque aquí y allá tenía algún golpe o humedad, se conservaba bién. Qué le daba tanto miedo al perro? No me gustaba usar ese espejo, prefería el del pasillo, por ese maldito vaho que siempre le aparecía en el centro. Aunque no corriera el agua en la habitación siempre aparecía la dichosa mancha, por mucho que la limpiara. Puse la mano sobre ella, y después de haber tocado el marco caliente, ahora si noté la diferencia. El cristal estaba helado. Como si fuera una ventana. El tacto era gélido, tanto que dejar la pal...

Vida media

 - Haces peor cara. Hacía tiempo que perdía peso, más que tamaño, perdía "substancia". Lentamente dejaba de formar parte de aquel mundo. Aún lo recordaba, pero era ya el último capaz de hacerlo.  - Ya he cruzado el rubicón, pequeña. La fuerza fuerte, absurda y redundante como sonaba, había dejado de mantenerle unido. Cada creencia deshecha se llevaba, neutrón a neutrón, un pedazo de su esencia, desmenuzándose su carga neutra, sólo la presión de los opuestos, protones y electrones, la fuerza débil, aún le otorgaba cierta ténue consistencia. Una sensación de presencia. Un tiempo.  - No confundas vida media con semivida, papà. Sigues existiendo. "Y seguirás haciéndolo, aunque ya no podamos verlo"

Idus de Març

Tot el que era bó es perdrà tot el que semblava dolent esdevindrà pitjor "Tú també?" Si, jo també al final les creences es mostren nues i no valen res. Han caminat sobre el marbre s'han mostrat tal com són s'han exposat al judici han deixat anar les seves veritats i s'han deixat apunyalar. Res no és flors i violes ho semblava, sota la llum, ho semblava però no era Res

Marea baixa

no s'han penedit mai les onades de lliscar empenyent la sorra com aquesta no els hi ha retret mai, és sorra per com elles l'han allissada i no voldria tornar a ser roca per a què?

Un Jardí (iii) per l’Oblit (ii)

Va somriure. Era una bona jardinera. Tant de temps en el vaixell no l’havia deixat inútil. I aquí necessitaven algú com ella. No es podia fer crèixer res en el granit. Però la pedra volcànica de la roca era una altra cosa. Petits horts omplenien tota la part interna de la pedra. La primera terra va arribar portada pel vent, i poc a poc va permetre d’arrelar a les primeres plantes dins de les porositats del rocall. Protegides del Sol abrasador, dels animals terrestres i fertilitzades per les aus, poc a poc una munió de plantes va anar col.lonitzant la part interior del monolit. Però eren tot herbes salvatges. Filles descarriades estenent-se sense control ni profit. Calia d’una bona mare per venir-hi a possar ordre. I aquí va aparèixer ella. Tants anys d’anar llençant llavors per tot el món. Creant refugis. Noves Scythes. Plantant la seva pròpia rosa de pedra, allà on només els desesperats s’hi atrevien a arribar. Agafant-se als deliris produïts per les deliciòsses i tòxiques ful...

le chat

Once upon a time there was a russian cat small eyes, long fur a tail fast to love nails faster to hurt yet she was cute as scarce was her care principessa on its own dominant of our desires waiting for her to come le chat rouge disposes of our hearts yet we wait for our chance to pet her submitted as slaves le chatdom come once and upon us and we renounce to all just for the delight of losing our minds in her sweet, red hair in her sweet, red hair le chat rouge her queendom comes le chat rouge the chat-domme to come

capgirat pel vent

- Sempre bufa tan fort aqui a dalt? - A dalt? Si ni tan sols hem començat a baixar!! Els peus petits de la nena anavem grimpant, ràpids, de pedra en pedra. No necessitava botes, el seu pes inexistent la feia lliscar sobre la punxa de cada pedra, com si la realitat no la pogues ni tocar ni ferir. Darrera sèu, les pessades passes dels que la seguien sonaven com tambors, però a on estava ella, només la seva rialla sonava, ballava, xiulava sobre el vent. - Va!, que ben aviat tindre'm un premi! Rodejar la illa era un camí llarg i feixuc. Però aviat van arribar al penya-segat i van parar-se a descansar. Des d'allà podien veure sobre els seus caps la illa i les seves germanes, la gran lluna trencada i els estels al seu voltant. I als seus peus, els quatre dits de llet creuaven el cel dibuixant els seus camins d'estels. - Aqui parareu, espereu-me aquí. Prepareu el foc i descanseu, el vent és massa fort per continuar. Quatre veus de protesta es van alçar, però va ser ...

loops - el viatge de lluna

- T'has fixat, que gairebé mai ens donem la mà? - Això és perque compartim la pell, per això quan ens toquem, ho fem sense adonar-te El vaixell tornava a apropar-se a l'equinocci, l'escalfor del Sol notant-se més cada dia, però encara amb matins freds, de gebrada. La Lluna la disfrutava, deixant que l'aire fred li enervés la pell. Però la Rosa, en canvi, s'encongia. Desitjava que l'escarxa és convertís en gotes perlades d'una vegada, que el foc de l'estiu tornés per quedar-se, que aquesta alternança absurda de gel i foc acabés, per deixar-la florir. - És que sempre serà igual? Sempre hi haurà guerra? - Si no hi hagués enemics ... per a que tindries espines? El vaixell de plata s'apropava cada cop més als turons, la quilla, afilada, sobrevolant-los ràpid, allunyant-se de la illa de l'estiu, i amb la absurda certesa, que al mateix temps es trobava més aprop en l'horitzó. - Si tot és repeteix? Quin sentit té? - Cada dia estic una...